T'estimo.
Ho saps perquè mai et
toco.
Ni un petó formal de
benvinguda,
ni de comiat.
Si ens creuem pel passadís,
m'aparto cuitós.
Si els nostres genolls sota
la taula es toquen,
m'afanyo a retirar-me,
no fos cas que erròniament m'interpretessis
i perdés el poc que tinc
de tu.
I tu, en canvi, m'ignores.
Ho sé perquè mai em
mires.
No em dirigeixes cap amable
paraula, quan arribo
o bé tu marxes.
Si ens creuem pel passadís,
continues.
Si els nostres genolls sota
la taula es toquen,
t'afanyes a retirar-los,
no fos cas que erròniament t'interpretés
i pensés que tinc alguna
possibilitat
amb tu.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 17 de març de 2016.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
No hay comentarios:
Publicar un comentario