martes, 16 de abril de 2013

Abradatas i Pantea


I – La reina de Susa

Disfressada entre les fidels serventes,
la formosa muller del rei de Susa
es tapa el rostre amb qualsevol excusa
mentre amaga les polseres lluentes.

Els soldats perses han entrat a empentes,
brandint dagues de bronze, gent intrusa,
han mort tots els guardes i pres la clusa
quan les hosts del marit eren absentes.

La vil soldadesca busca botí,
escorcollen les tendes, embogits,
i acaben descobrint la bella dama.

Pantea lamenta el funest destí
que els déus li reserven, esclaves nits,
mes no la forcen, car Cir la reclama.

II – El retrobament dels esposos

El rei Cir acull la reina de Susa,
protegint amb gran zel el seu honor,
i, vestint-la gentil amb teles d’or
com si fos sa germana, no n’abusa.

L’assíria Pantea està confusa
car el rei persa la tracta amb favor
i permet, a més, que el seu dolç amor,
Abradatas, torni amb tropa profusa.

Marit i muller s’abracen feliços,
i, agraint el gest del monarca persa,
li juren, ai, fidelitat al rei.

De nit resten sols, sopant bons anissos,
i s’expliquen tot en franca conversa,
recordant que a Cir li deuen servei.

III – La batalla de Sardes

Abradatas parteix a la batalla,
abillat amb or en elm i cuirassa,
quan Pantea clama que, si fracassa,
torni només com a trista mortalla.

Envesteix fort l’egípcia muralla
i molts soldats amb les armes traspassa
però tants són els morts que amassa,
que el seu propi carro tomba i s’encalla.

Abradatas cau del carro falçat
i tasta les cruels dalles bastardes
que tallen tova carn, os i tendrum.

Quan s’alça la lluna al cel estelat,
Cir ha vençut la batalla de Sardes,
mes el de Susa no veu ja la llum.

IV – El túmul al riu Pactol 

Quan rep la nova la reina Pantea,
es lamenta amb plors i crits de dolor,
car ha de contemplar el seu amor,
mort i mutilat, i pena li crea.

El valor demostrat Cir no menysprea
i ordena que apleguin un gran tresor,
i sacrifiquin cent bous en honor
del valent guerrer que estima Pantea.

Mes cap gest consola la trista esposa,
que erigeix un túmul al riu Pactol
i dóna instruccions, ai, als seus servents.

Punyal en mà es dóna mort dolorosa
i prop del marit jau, cercant condol,
havent après que breus són els valents.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 16 d'abril de 2013.
Imatge: Relleu d'esfinx amb rostre de Darius I a Susa (s.VI i V a.C.).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

2 comentarios:

  1. Mestre, m'has engargussat amb tants poemes! :D

    ResponderEliminar
  2. Hehehe, dubtava si penjar-los per "entregues" però llavors la visió de conjunt es perdia. Menys traumàtic (crec) els quatre sonets de cop.
    Encara tinc uns 10 poemes a la recàmara però fins que no els registri només els mostraré en petit comitè.

    ResponderEliminar