viernes, 4 de octubre de 2013

Rar encís


Assegut en silenci al passadís,  
observes infermeres i doctors  
que van circulant pels blancs corredors 
de la teva nova llar, rar encís.

El teu passat es va fent fonedís       
i et preguntes on estàs, entre plors. 
No comprens perquè et visiten senyors 
i amables dones sense previ avís.

Quan et criden per anar a sopar,
et capfiques amb alguna cabòria,
i, apartant els coberts, uses el dit.

No pateixis si no pots recordar,
que tots junts serem la teva memòria
i t’abraçarem en el fosc oblit.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 4 d'octubre de 2013.
Imatge: Home vell amb pena (Al llindar de eternitat) de Vincent Van Gogh (1890).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

2 comentarios:

  1. Un eufemisme. L'Alzheimer sembla bruixeria, no saps com però va minant la persona. És terrible. Queda el cos i la ment se'n va.

    ResponderEliminar