viernes, 25 de septiembre de 2015

Persèfone


Tant de bo pogués robar-te petons
i amagar-los, com un marit gelós
que, enardit pel teu somrís primorós, 
volgués sumir-te en infernals salons!

Tant de bo pogués besar aquests dons  
que són els teus llavis de roig sucrós,
quan culls flairoses flors i ajups el cos
mentre cantes candoroses cançons!

Molt em temo que aquest obscur desig
només ha de dur-nos fruits ben amargs
quan el temps esborri la passió.

Llavors, s’evidenciarà el capritx. 
Sense llum, els dies se’ns faran llargs
i llanguirem, vençuts, en un racó.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 25 de setembre de 2015.
Imatge: El rapte de Persèfone de Georges Barbier (1882-1932).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

No hay comentarios:

Publicar un comentario