viernes, 25 de septiembre de 2015
Persèfone
Tant de bo pogués robar-te petons
i amagar-los, com un marit gelós
que, enardit pel teu somrís primorós,
volgués sumir-te en infernals salons!
Tant de bo pogués besar aquests dons
que són els teus llavis de roig sucrós,
quan culls flairoses flors i ajups el cos
mentre cantes candoroses cançons!
Molt em temo que aquest obscur desig
només ha de dur-nos fruits ben amargs
quan el temps esborri la passió.
Llavors, s’evidenciarà el capritx.
Sense llum, els dies se’ns faran llargs
i llanguirem, vençuts, en un racó.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 25 de setembre de 2015.
Imatge: El rapte de Persèfone de Georges Barbier (1882-1932).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario