viernes, 31 de agosto de 2012

Separats pel vidre


Ajagut sobre l’empedrat plomís,
pren el sol el gat més vell del carrer.                 
Sap com enganyar el gos perdiguer                       
i pidolar menjar quan és precís.                             
 

Dues gates l’observen amb encís                            
des d’un finestral on passa proper.                        
L’una és grisenca i de pas ben lleuger,                  
l’altra daurada, de pèl llarg i llis.                           
 

Arrufa el nasset i es llepa les dents,                  
alçant la cua, saltant presumit,                            
mes no pot tocar tan belles senyores.                           
 

Pertanyen a mons força diferents,                         
per molt que miolin amb fort neguit,               
separats pel vidre passen les hores.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 31 d'agost de 2012.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

No hay comentarios:

Publicar un comentario