martes, 13 de agosto de 2013

Qüestió de sort


Amagada en un racó fosc i brut,               
la van trobar un dimecres de maig.         
Veient-la sola, vaig pensar: “Què faig?”          
i, en un moment, ja me l’havia endut. 
 

Quan la duia pel carrer costerut               
a casa meva –no tinc pas garaig-,              
ella tenia d’edat un mes i escaig          
i roncava, feliç d’haver vingut.             
 

Ara, passa els dies fent el cor fort,          
jaient en brodats coixins de setí,             
i badalla com si res li calgués.                  
 

El seu germà no tingué tanta sort            
i, esclafat enmig de l’aspre camí,         
morí sense que ningú l’ajudés.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 13 d'agost de 2013.
Il·lustració: Cartell modernista del cabaret Le Chat Noir, de Théophile Alexandre Steinlen.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

2 comentarios:

  1. És molt dur el que expliques, i molt noble el que vas fer.

    ResponderEliminar
  2. Malauradament, molts gats es troben en situació similar. De vegades un cop de sort els pot canviar la vida o negar-los-la. Celebro veure't de nou per aquí, Helena!

    ResponderEliminar