martes, 13 de agosto de 2013
Qüestió de sort
Amagada en un racó fosc i brut,
la van trobar un dimecres de maig.
Veient-la sola, vaig pensar: “Què faig?”
i, en un moment, ja me l’havia endut.
Quan la duia pel carrer costerut
a casa meva –no tinc pas garaig-,
ella tenia d’edat un mes i escaig
i roncava, feliç d’haver vingut.
Ara, passa els dies fent el cor fort,
jaient en brodats coixins de setí,
i badalla com si res li calgués.
El seu germà no tingué tanta sort
i, esclafat enmig de l’aspre camí,
morí sense que ningú l’ajudés.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 13 d'agost de 2013.
Il·lustració: Cartell modernista del cabaret Le Chat Noir, de Théophile Alexandre Steinlen.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
És molt dur el que expliques, i molt noble el que vas fer.
ResponderEliminarMalauradament, molts gats es troben en situació similar. De vegades un cop de sort els pot canviar la vida o negar-los-la. Celebro veure't de nou per aquí, Helena!
ResponderEliminar