domingo, 18 de agosto de 2013

Siurana


Des dels prominents cingles de Siurana,
s’albiren rocallosos espadats                     

que desperten mig enteranyinats         
quan la boira matinal s’hi agermana.

Llavors el breu sol ixent engalana       
les aigües del riu amb llustres daurats
i saluda alegre els camps conreats         
que envolten l’alcàsser de la sultana.

Davant la bellesa d’aquest paisatge,     
s’entén que la reina mora saltés             
a galop i marqués la dura roca...              

Qui podria gaudir d’aquest paratge       
i suportar trist exili després?                  
Saltà, saltà contra la dura roca!


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 18 d'agost de 2013.
Fotografia: vistes de Siurana de Prades.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

2 comentarios:

  1. No sé si romàntic o altres coses també, hehe. Aquestes festes he llegit una mica sobre poesia del XIX i principis del XX i he vist que faig una barreja de romanticisme, modernisme, decadentisme, simbolisme, parnassianisme... tot ismes, tu! Aquests dies vaig estar a Siurana pq m'hi van convidar i vaig aprofitar per fer el sonet, fixant-me en detalls que després podria aprofitar. El paisatge que descric es veia desde la meva habitació de l'hotel, vaig ser un privilegiat.

    ResponderEliminar