lunes, 15 de febrero de 2016
Hetera
A tu, que amb fred menyspreu goses jutjar-me
des d’aquest pedestal de casta esposa
i, quan ens creuem, t’apartes cuitosa
no fos el cas que anessis a tocar-me.
Sàpigues tu, que abans de criticar-me,
faries molt bé d’aprendre una cosa:
sé perfumar la meva pell sedosa
i fer que els homes frisin per amar-me.
Prou que et satisfà el títol de senyora,
quan només ets, del cert, un receptacle
per als fills, presonera en un casal.
Possiblement, a mi no se m’honora,
però puc, en el meu ric habitacle,
escollir qui traspassa el meu portal.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 15 de febrer de 2016.
Imatge: Detall de La model de l'escultor (Venus Esquilina) de Sir Lawrence Alma-Tadema (1877).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Aquest poema em recorda una mica Dona de primavera de Margarit, per això de "a mi no se m'honora".
ResponderEliminarDe vegades l'honorabilitat,el prestigi... tenen un preu massa elevat: no viure la vida!
ResponderEliminar