sábado, 21 de septiembre de 2013

M'agradaria


La seva bellesa desprèn candor.
Quan ella arriba, dolça com la mel,
em sembla un àngel vingut des del cel,
tot s’il·lumina, tot sembla millor.

La seva puresa m’inspira amor...
però mai no em veu, llàgrimes de fel.
No sóc prou bo en aquest funest duel,
sinó un monstre repugnant, un horror.

M’agradaria tant tenir bon cos!
M’agradaria tant saber-ho tot!
Llavors ella sabria que existeixo...

Però passa de llarg amb pas veloç
i s’abraça al ferm tors del seu xicot.
Què patètic sóc! Ni viure mereixo...

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 21 de setembre de 2013.
Imatge: Detall d'El naixement de Venus (1483-1484) de Sandro Botticelli.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.


No hay comentarios:

Publicar un comentario