Un ufanós matí de Primavera,
entre liles de corol·la morada,
vaig veure-la per primera vegada,
podant les roses a la balconera.
Un segon cop, des de l’ampla vorera,
vaig trobar-me-la estenent la bugada
i més cops encara, a la balconada,
pentinant-se la llarga cabellera.
Quan coincidíem, jo la saludava,
encisat, alçant la vista cap a ella
i la noia regava les plantetes.
Mai vaig esbrinar com s’anomenava
ni què passava rere la portella,
però us dic que plorava llagrimetes.
entre liles de corol·la morada,
vaig veure-la per primera vegada,
podant les roses a la balconera.
Un segon cop, des de l’ampla vorera,
vaig trobar-me-la estenent la bugada
i més cops encara, a la balconada,
pentinant-se la llarga cabellera.
Quan coincidíem, jo la saludava,
encisat, alçant la vista cap a ella
i la noia regava les plantetes.
Mai vaig esbrinar com s’anomenava
ni què passava rere la portella,
però us dic que plorava llagrimetes.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 20 d'octubre de 2016.
Imatge: Pintura de Karl Ludwig Friedrich Becker (1820-1900).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.