domingo, 14 de septiembre de 2014

Al final



Envoltat d’altres ànimes errants,
vagarejo sense rumb pel fosc món
que heretem quan el dèbil sol es pon,
més enllà de vasts horitzons llunyans.

Desconec quins són els interrogants
que turmenten, com un estrany malson,
els freds ulls inerts que, al meu voltant, són
testimonis muts de drames mundans.

Ningú contesta les seves preguntes,
ningú atén els seus precs desesperats,
ni dóna escalf als seus ossos fets pols.

Només resten les despulles difuntes,
el taüt i la foscor dels fossats.
No t’enganyis. Al final, morim sols. 


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 15 de setembre de 2014.
Imatge: L'abadia d'Eichwald (1809-1810) de Caspar David Friedrich.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.