sábado, 6 de diciembre de 2014

La pau més pura


Quan jo sigui mort no ploreu per mi,
car les aus seguiran alçant el vol,  
i un vent primaveral guarnirà el sòl 
amb brins d’herba i pètals de gessamí.

Quan jo sigui mort no ploreu per mi,
car la negra nit, vestida de dol,
donarà pas a un dia ple de sol  
i una llum transcendent dirà que sí.

Així, sepultat pel vertiginós
curs infinit dels esdeveniments, 
seré engolit per la voraç Natura.

No patiu per aquest bard ominós,
car, malgrat ser entre les seves dents, 
dormirà plàcid en la pau més pura.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 6 de desembre de 2014.
Imatge: Retrat funerari de mòmia fayum.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

sábado, 8 de noviembre de 2014

Temps present


Sota els amples pàmpols d’una figuera
que creix rústega a la vora d’un rec,
jeu a l’herba amb el seu llanut borrec
un jove pastor de faç riallera.

Frueix de les figues, amb gran fal·lera,  
que les aus no han malmès amb el seu bec
mentre dirigeix un constant llambrec
a les aigües calmes de la riera.

No roman enamorat de sí mateix,
ni cap nimfa de cor voluptuós
vol maridar-se amb ell sota el corrent.

Sinó que contempla absort com llueix  
el seu reflex a l’aigua, ben blavós
i trèmul, com qui gaudeix del present.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 8 de novembre de 2014.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

jueves, 23 de octubre de 2014

Filagarses de cotó


Quan les ombres s’estiren allargades,
el capvespre tenyeix el cel de rosa
amb filagarses de cotó on reposa
un voladís sucre de nuvolades.

Llavors, tastant amb delit les rosades 
concameracions de la bromosa 
cúpula crepuscular, un no gosa  
interrompre el dolç sopor de les fades. 

Millor resulta gaudir del paisatge,
observant en silenci reverent  
la fresca puresa del bosc ferest.

Cap discurs humà ni mortal llenguatge 
podria reflectir enterament   
la bellesa d’aquest veral agrest.          


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 23 d'octubre de 2014.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.     

domingo, 14 de septiembre de 2014

Al final



Envoltat d’altres ànimes errants,
vagarejo sense rumb pel fosc món
que heretem quan el dèbil sol es pon,
més enllà de vasts horitzons llunyans.

Desconec quins són els interrogants
que turmenten, com un estrany malson,
els freds ulls inerts que, al meu voltant, són
testimonis muts de drames mundans.

Ningú contesta les seves preguntes,
ningú atén els seus precs desesperats,
ni dóna escalf als seus ossos fets pols.

Només resten les despulles difuntes,
el taüt i la foscor dels fossats.
No t’enganyis. Al final, morim sols. 


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 15 de setembre de 2014.
Imatge: L'abadia d'Eichwald (1809-1810) de Caspar David Friedrich.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

martes, 19 de agosto de 2014

Ave Maria


Qui, del públic, no s’ha d’extasiar   
quan escolta la pietosa veu 
que tant suplica a la Mare de Déu?
Melodia que Schubert va crear... 

Resulta que aquest cant es va inspirar
en els versos que Walter Scott féu
a la Dama del Llac, de pell de neu, 
quan, segons la història, es va amagar.

Tant se val si la donna que ens corfon 
és Ellen o la Verge, alçant la mà.
Els anhels, en el fons, són els mateixos.

Llavors, un copsa la maldat del món 
i com els oprimits preguen en va.
Ningú vindrà a multiplicar els peixos.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 19 d'agost de 2014.
Video: Ave Maria (melodia original de Schubert per a La dama del llac), interpretat per la cantant Mirusia Louwerse i André Rieu.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

jueves, 31 de julio de 2014

Segesta


Seguim el camí que duu a Segesta,
envoltats per les espigues que el sol
sicilià ha daurat com qui no vol,
quan, resplendent, s’eleva per la cresta.

Més amunt, mig oblidat, només resta
l’antic teatre grec sobre un pujol
i el viarany serpenteja tot sol
fins l’inacabat temple de Segesta.

Ningú va estriar les seves columnes
i el gran sostre roman a cel obert,
acollint la llum solar a dins seu.

Admirem el lloc com a bons alumnes,
escoltant el carrisquejant concert
de cric-crics i cigales d’aspra veu.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 31 de juliol de 2014.
Imatge: Vista de Segesta a l'estiu.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

martes, 1 de julio de 2014

La dolça Tais


A les meditacions de Jules Massenet.

Amb melodiosa delicadesa, 
unes presumides mans femenines
polsen amb gràcia les cordes fines
d’una lira grega de gran bellesa.

Qui toca l’instrument amb lleugeresa
és la dolça Tais, de galtes divines,
que harmonitza les notes vespertines 
amb una veu que té la gent corpresa.

Els convidats somriuen encisats, 
bategant al ritme de la cadència 
que dicten els agradosos arpegis.

Ningú s’aixeca dels seients brodats,
tots esperen amb sublim paciència
que la noia canti els seus florilegis.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com l'1 de juliol de 2014.
Imatge: Girl playing lyre de Tade Styka (1889-1954).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

sábado, 7 de junio de 2014

La foscor que mor


Els plataners i els tells s’alcen gebrats,  
quan les negres tenebres obren pas
als breus rubors de l’aurora fugaç.  
Els corbs encara dormen abrigats.  

Una boira de cotó té embromats
els boscos més enllà del riu de glaç.
No s’escolta cap esgarip rapaç
ni remor de pluja als verals sagrats.

Tan sols un lleu cruixir de fulles mortes  
sota els peus, a mesura que camino,
trenca el silenci del bosc abans mut.

Havent creuat el Portal de les Hortes,
camí del vell molí, un cop més, matino.
En la foscor que mor, he renascut.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 7 de juny de 2014.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

sábado, 24 de mayo de 2014

Cecs


Diuen, escèptics, que són només mites,   
que fora dels contes no hi ha fades 
i que les nimfes són imaginades
per ments innocents i somiatruites. 

Jo els responc amb goig que són infinites 
les ribes on les veig endormiscades, 
coronades de murtra i perfumades 
amb flors de desempedrades ermites.

Tan cecs estan que mai les poden veure,
ni que llueixin a dos pams dels nas.
Per a ells tot són deserts i erms desolats.

Obriu els ulls, necis! No em voleu creure?
Què científic el vostre Parnàs! 
Què versemblants els vostres decorats!


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 25 de maig de 2014.
Il·lustració: Jugant contentes de Paul Émile Chabas (1899).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

viernes, 9 de mayo de 2014

Gatzara


Quan la reina bicorne presideix    
els estels titil·lants del firmament
i la foscor nocturna del moment,  
una forta gatzara s'alça i creix:

“Som els satirots que la nit nodreix
amb mamelles curulles d’aiguardent!
Vaguem bohemis, amb el cor calent,
per carrers silents que ningú coneix!”

“Tant ens fa despertar els bons veïns
i enrojolar les seves castes filles 
quan simulen estar dormint al llit!”

“L’alba purificarà els crits mesquins
que puguem dedicar a les pubilles!
Cridem ben alt i alegrem-los la nit!”


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 9 de Maig de 2014.
Il·lustració: Dos sàtirs de Peter Paul Rubens (1577-1640).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

miércoles, 30 de abril de 2014

Les amants de la flor de lotus



Llisquem calmoses per la dolça riba,
banyant-nos a les trèmules onades    
que veuen créixer les fulles peltades 
del rosat lotus on l’insecte liba.

El cobejat nenúfar s’alça i tiba,
enmig d’espesses frondes enredades;
les mans poc indolents i agosarades
el podran collir si el moment arriba.  

Llavors, exultants per aquesta rica
troballa, filla de les aigües blaves,
ens sumirem en un ludus ignotus.

No som la bella Lakmé ni Mallika,
no som princeses índies ni esclaves,
sols som les amants de la flor de lotus. 


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 1 de Maig de 2014.
Il·lustració: Les nimphes, per George Barbier (1882-1932).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

sábado, 19 de abril de 2014

Pètal a pètal


Assegut amb les mans sobre el bastó,  
un vell pren el sol i res no li plau  
més que veure passar el temps en pau
per donar descans a l’exhaust taló.

Davant seu, vora la font del cantó,
unes belles noies de pell suau
desfullen una flor de color blau,
pètal a pètal, seguint la cançó.  

Van repetint: “¿M’estima o no m’estima?
¿M’estima o no m’estima aquell vailet?”
I riuen juntes, vestides de lli.

Una llàgrima d’argent regalima  
per l’arrugada galta del vellet...  
La flor no es pansirà, però elles sí.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 19 d'abril de 2014.
Il·lustració: Estiu d'Alfons Mucha (1860-1939).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

sábado, 22 de marzo de 2014

Vostè perdoni


Sota l’indiscret esguard d’uns templets,
més enllà del marbre blanc d’un relleu
que representa Ariadna i Teseu,
s’alça un intricat laberint d’arbrets. 

Amagats entre les verdes parets
d’espessos xiprers podats, amor meu,
descordo delitós el camafeu 
que guarda amb gelosia els teus secrets.

Una mà furtiva, vostè perdoni,  
s’esmuny en silenci pel sedós mont
que Venus reserva al joc amatori.

Cap altre mortal n’ha estat testimoni.
Només Eros, bastit sobre una font,
perfila murri un somriure marmori.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 22 de març de 2014.
Imatge: Escultura d'Eros al Laberint d'Horta.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

lunes, 3 de marzo de 2014

Viaranys


Quedar per prendre cafè italià,
passejar per Sants aquella vegada,
recórrer laberints a la vesprada,
fer-se petons, agafats de la mà.

Resseguir el passat grec i romà,
contemplar junts l’Alhambra de Granada,
descobrir blaus mars en terra allunyada,
remuntar l’Ebre en barca i més enllà.

Fer una pausa de diversos anys
a la vora del massís del Montseny
i formar tots dos una nova llar.

On acabaran aquests viaranys
no ho sé, ni quan, però el camí s’estreny
i és millor recordar que imaginar.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 3 de març de 2014.
Imatge: Llum al final del bosc, Hostalric, boscos de fusta a la falda del castell, de Víctor Bassols (2011).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

lunes, 10 de febrero de 2014

Enterrats en sal


Molts són els qui reneguen de la forma   
i, en nom d’una vana Modernitat,   
veneren aquesta nova deïtat 
que gesta poemes bords sense norma.

Versos, estrofes i rimes deforma,
fent del contingut, tan enrevessat,
un fosc oracle mal interpretat
que, per impossible, tothom transforma.


Jo canto a la bellesa dels somriures,  
i a la Natura de bust immortal
que veu finir les nostres curtes vides...


Mort als versos blancs, mort als versos lliures!
Que s’esvaneixin enterrats en sal!
Que no arribin més als nostres oïdes!


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 11 de febrer de 2014.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

sábado, 25 de enero de 2014

Femme fatale


Coneix bé el poder que té sobre els homes
des que va canviar nines de drap
per barrets a la moda i també sap
com ser cruel amb sardòniques bromes.

Al seu voltant riuen petits milhomes,
dèbils gegants de la mida d’un tap,
incapaços de pensar amb el cap
quan ella sacseja garsa les plomes.

Els arrenca preuades joies d’or,
abrics de pell i pedreria fina,
obsequis rebuts dels que presumeix.

Però sota la màscara té por:
la lànguida joventut ja declina
i amb ella l’encanteri s’esvaeix.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 26 de gener de 2014.
Il·lustració: Judith I de Gustav Klimt (1901).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

sábado, 11 de enero de 2014

L'aroma dels castanyers


Dedicat a Carl von Linné i al diví Donatien Alphonse.

Passejant a l’ombra dels castanyers,
la noia, que deambula amb pas lent,
somriu mentre ocupa la seva ment
rememorant innombrables afers. 

Les verdigrogues flors dels castanyers
cauen a terra, endutes pel fort vent,
i s’estén pel jardí de juny silent
un dolç aroma, subtil com un vers.

Hom creuria que la donzella admira
la bellesa del paisatge florit   
i l’inflorescent esclat de la vida. 

Mes no és per aquest motiu que sospira,
sinó que aquell perfum li encén el pit, 
que batega fort, i l’ha seduïda.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 12 de gener de 2014.
Il·lustració: Obra d'Alexandre de Riquer (1856-1920).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

sábado, 4 de enero de 2014

Beutats de cames primes


Canteu, muses caniculars, canteu!  
Insufleu-me, doncs, agradoses rimes 
que lloïn les beutats de cames primes
quan dansen en rotllana davant meu!

Les trobareu per tot el mar Egeu,
són sempre aquelles a qui més estimes:
noves Cloes, Safos i Diotimes 
que canten amb melodiosa veu!

S’explica que són filles de Pandora, 
portadores en secret d’un gran mal 
mentre sedueixen a cau d’orella... 

Giravolten de forma encisadora   
en una dansa subtil i carnal, 
la més terrible, també la més bella!


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 4 de gener de 2014.
Il·lustració: La dansa (1909), Henri Matisse.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.