domingo, 18 de agosto de 2013

Siurana


Des dels prominents cingles de Siurana,
s’albiren rocallosos espadats                     

que desperten mig enteranyinats         
quan la boira matinal s’hi agermana.

Llavors el breu sol ixent engalana       
les aigües del riu amb llustres daurats
i saluda alegre els camps conreats         
que envolten l’alcàsser de la sultana.

Davant la bellesa d’aquest paisatge,     
s’entén que la reina mora saltés             
a galop i marqués la dura roca...              

Qui podria gaudir d’aquest paratge       
i suportar trist exili després?                  
Saltà, saltà contra la dura roca!


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 18 d'agost de 2013.
Fotografia: vistes de Siurana de Prades.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

martes, 13 de agosto de 2013

Qüestió de sort


Amagada en un racó fosc i brut,               
la van trobar un dimecres de maig.         
Veient-la sola, vaig pensar: “Què faig?”          
i, en un moment, ja me l’havia endut. 
 

Quan la duia pel carrer costerut               
a casa meva –no tinc pas garaig-,              
ella tenia d’edat un mes i escaig          
i roncava, feliç d’haver vingut.             
 

Ara, passa els dies fent el cor fort,          
jaient en brodats coixins de setí,             
i badalla com si res li calgués.                  
 

El seu germà no tingué tanta sort            
i, esclafat enmig de l’aspre camí,         
morí sense que ningú l’ajudés.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 13 d'agost de 2013.
Il·lustració: Cartell modernista del cabaret Le Chat Noir, de Théophile Alexandre Steinlen.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

jueves, 1 de agosto de 2013

Sàtir bregat

 

Quan em vaig despertar molt aviat,   
després d’un somni farcit de neguit,
vaig trobar-me estirat en el meu llit,
convertit, ai las, en sàtir bregat.
 

“No pot ser!”-vaig cridat tot espantat.
Palpava les banyetes amb el dit, 
les cames... eren potes de cabrit 
i la cua, grossa com un pecat.
 

“Què diran? Què faré?” -dubtava tant! 
Panxut com un gran odre ple de vi,
dels nervis m’estirava les orelles.
 

Vaig obrir el finestral i, saltant, 
fugí als feréstecs boscos de garbí, 
exclamant: ”Ara vinc, nímfules belles!”.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el dia 1 d'agost de 2013.
Il·lustració: Bust de satir (1621), de Jacob Jordaens.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.