viernes, 10 de agosto de 2012

Cantem i ballem


Cantem i ballem a la lluna plena,                            
batent els címbals i cròtals de fusta!                      
Agitem els tirsos amb mà robusta,                          
abillats amb grops d’heura i parra hel·lena!     
 

Cantem i ballem a la lluna plena,                          
invocant els sàtirs de cua augusta!                      
Veniu, bacants de nuesa venusta,                       
i junts guimbarem en la nit obscena!                
 

Cantem i ballem sota les estrelles!                      
Beguem-nos el vi, mengem-nos la carn            
de cérvols, poetes i tràgics reis!                            
 

Cantem i ballem sota les estrelles!                    
Fugim als boscos on farem escarn                   
dels qui pretenen sotmetre’ns a lleis!         

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com  el 10 d'agost de 2012.
Il·lustració: La dansa de les bacants, de Salvador Tuset i Tuset (1883-1951).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

2 comentarios:

  1. Ah Mestre! cap a on queda la funesta bacanal?
    Quin holocauste més sincer sobre la terra!
    Allò que som és carn, alè i un principi recte.
    Aire -d'una fina xarxa de sang i ossos- que és respirat una vegada i una altra.
    Saluts, Catul, ple ets de gràcia!

    ResponderEliminar
  2. Gràcies Jordi per les teves anatòmiques paraules! El temps és breu i mai torna, s'ha de gaudir al màxim!

    ResponderEliminar